Doncs això. Hi som a mitges.
Ahir dissabte (17 de gener) vam començar a intervenir en els 5 plafons i encara ens hi estarem uns dies: estan tots començats però no n'hi ha cap d'acabat (si és que hi ha mai res que es pugui donar per acabat...).
Mentre anàvem fent el recorregut d'una plafó a l'altre, un simpàtic membre de l'organització ens va fer companyia a estones, ens va fer un munt de fotos, ens va convidar a dinar a la terrassa de casa seva i ens hi vam sentir com a casa: una digna fideuà en un lloc amb microclima primaverenc, tarongers, molts riures, pista de ball al final del rebedor, un clarinet i unes maraques: immillorable.
Dissabte que ve més.
L'art és això: els "danys" colaterals; aquest dissabte Tarragona hagués estat més trista sense la vostra intervenció i sense el convit del Blai i la seva companya; ja ho diu Carles Santos: l'art millora la convivència. Avant les atxes, guerrilleres de la subjectivitat!
ResponEliminaMiquel Àngel.