dimecres, 25 de febrer de 2009

Importa poc no saber-se orientar a la ciutat


Importa poc no saber-se orientar a la ciutat, però perdre-s’hi
com qui es perd en un bosc requereix un aprenentatge. Els
rètols dels carrers han de sonar a l’errabund com a branques
seques que cruixen al seu pas, i els carrerons dels barris cèntrics
han d’assenyalar les hores amb la mateixa claredat que
les fondalades de les muntanyes. Vaig aprendre aquest art ben
tard, però així es va acomplir un somni que havia deixat les
seves primeres empremtes als laberints que apareixien sobre el
paper assecant dels meus quaderns infantils.

Font: Walter Benjamin

4 comentaris:

  1. I, sobretot, fer que les passes ens menin sense consicència de la nostra racionalitat. Posar una cama (amb passa) darrere d'una altra cama amb passa, camí del camí que no cal que porti enlloc. Perquè al final del camí sempre hi ha la mateixa son, el mateix pont, el simple i mateix ton...
    to (que en català és diu ximple o no és diu).
    És com deixem que les mans flu3eixin per damunt d'un teclat (o d'un cos) i construeixin paraules que sonen sense boca, que no surten de la gola i es covin als budells... de la panxa... del bou.
    Sóc jo.

    ResponElimina
  2. Un dels encants que tenia visitar una nova ciutat era el no saber-ne res. Sortir per les portes de l'estació amb un mínim mapa i poca cosa mes... Ara podem mirar si volem amb antelació, la ciutat, el carrer i fins i tot la façana del edifici a on anirem a dormir.
    Però, sempre ens podem perdre voluntariament.
    Un passavolant

    ResponElimina
  3. també es pot anar a una ciutat i (des)orientar-se seguint el plànol d'una altra ciutat.

    p

    ResponElimina
  4. us he deixat un premi, mireu el meu blog!

    http://marianebot.blogspot.com/

    ResponElimina