dijous, 22 de gener de 2009

la ciutat sense qualitats


De sobte s'apoderà de mi un inefable sentiment del món [...]
[...] I ara a seguir passejant. És divinament bonic i bo, senzill i antiquíssim, anar a peu.

Robert Walser, El paseo

Caminar és no tenir lloc. És el procés indefinit d'estar absent i a la cerca d'un lloc propi.

M. de Certeau, L'invention du quotidien


(cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

7 comentaris:

  1. Caminar sense un destí concret, essent conscient de les teves passes, amb els sentits tots ben oberts... escolant-se espai i temps...

    n.

    ResponElimina
  2. i quan no sentis res, segurament és que ja no hi ets...

    ResponElimina
  3. També pots ser-hi i no notar res; o tenir l'interior remogut i exterioritzar-ho de males maneres.En tot cas, la ciutat et recollirà i et portarà, segons el model de qui mani, a casa o a la comissaria.

    ResponElimina
  4. En fin, que visca la bicicleta!
    Enrique

    ResponElimina
  5. doncs sí, força al pedal!

    ResponElimina
  6. A mi això de la bicicleta, sempre millor de baixada, no?
    A.

    ResponElimina
  7. Patejar la ciutat amb la meva gossa és alhora una limitació i una alliberació.

    ResponElimina