dimecres, 11 de febrer del 2009
la ciutat, el paisatge, salzburg i thomas bernhard
I precisament aquí, en aquesta terra de morts que és el meu país de naixement, és on em sento a casa meva, i realment on m'hi sento més, a casa, és en aquesta ciutat (mortífera) i en aquest paisatge (mortífer), molt més que no pas en d'altres, i quan avui passo pels carrers d'aquesta ciutat i penso que aquesta ciutat no té res a veure amb mi perquè jo de fet no hi vull tenir res a veure, amb ella, perquè ja fa temps que no hi vull tenir res més a veure, amb ella, he de reconèixer tanmateix que tot el que hi ha en mi (i dintre meu) prové d'ella, i que jo i la ciutat constituïm una relació per a tota la vida, inseparable, per bé que terrible. Ja que de fet tot el que hi ha dintre meu està relacionat i cal remuntar-ho a aquesta ciutat i a aquest paisatge, ja puc fer i pensar el que vulgui, que els fets són així [...]
Font: Thomas Bernhard, L'origen. Una insinuació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que bonic el vídeo, que bonic el bloc i que bonic aprendre sense mestres.
ResponEliminaAvui, 20 anys de la mort del més gran, Thomas Bernhard. Després, d'ell només la fosca.
ResponEliminaavui 20 anys de la mort del Bernhard... ostres, doncs de fet no me n'havia adonat.
ResponEliminaés l'atzar, una vegada més.
p
hola,
ResponEliminaestic a casa del m. àngel i hem vist el vídeo de la casa del Bernhard i només he trobat a faltar que hi passés un bicicleta sense persona.
david ymbernon