Intensiu a Montblanc de dos dies (23 i 24) amb fred, estufes, bufandes, muntanyes i més.
El pla era: elaboració de plantilles, carta de colors, llistat de material, fotos del procés de treball; al final, però, ens hem decantat per demanar un avançament a l'Àlex per poder comprar un bitllet d'avió i marxar cap a Berlín i quedar-nos-hi per sempre...
i demà nadal.... horreur!
Demà Nadal i avui fred i sol. Berlín, Berlín, Berlín... allà sí que hi fot fred.
ResponEliminaL'abisme habita en cada un dels barris que els urbanistes planegen i els constructors fan amb vides de paletes mentre cauen al buit per no posar-hi una maleïda xarxa. L'abisme habita en cada un dels passos que fem sense direcció amb l'única brúixola que les ganes d'aprendre.
ResponEliminaEsteu a Berlín?
ResponEliminaNo deixeu de visitar el museu Brücke. Obren d'11 a 17, i tot i estar a les afores, hi podeu arribar bé amb la línia de bus 115 (parada Pücklerstraße)
La seva web és: http://www.bruecke-museum.de/english.htm
Que us ho passeu bé, us ho heu guanyat!!!
gràcies per la recomanació!
ResponEliminade moment, però, el lloc triat per practicar la deriva (o sigui, on hi ha casa i bons amics) és karlsruhe, ciutat planificada segons directrius mac,òniques.
Ich mag das, und auch as Kälte!
patrícia
L'urbanisme de Karlsruhe. "La carretera és l'estirament de la pell de la ciutat". Boueta anònim.
ResponEliminaQuè és "l'altre" per a mi en aquesta ciutat? : l'arquitectura, el silenci dels carrers, l'absència de complicitat de les cambreres quan et miren en un bar, la poca llum dels carrers i dels restaurants i bars, els tramvies i el seu moviment, l'idioma, la discreció dels rètols de les botigues i empreses i institucions, el parlar 'sotto voce' de la gent al carrer, els advertiments de 'tanqui la porta sense soroll' o 'tanqui la porta a l'entrar o sortir', els camions grossos i foscos, les tanques acústiques a les carreteres...
Miquel Àngel.
Em deixo transportar...
ResponEliminadurant un moment hi he estat i m'ha agradat.
sí sí, segur que t'agradaria, de fet caminant la primera tarda i veient la llum que hi ha en aquesta ciutat ja ho vaig pensar que t'agradaria; jo ja m'hi hagués quedat, i tant.
ResponEliminap