dimarts, 27 de gener del 2009

la passejada d'improvís

Quan al vespre sembles ja haver finalment decidit de quedar-te a casa [...], quan ja fa tanta estona que t'estàs tranquil·lament a taula que el fet de sortir provocaria per força estupor general, quan l'escala ja és a les fosques i el portal és tancat, i quan, malgrat tot això, t'aixeques pres de sobtat malestar, et canvies, compareixes tot seguit vestit de carrer, declares haver de marxar, i així ho fas després de breu comiat [...], quan et retrobes al carreró, amb membres que responen amb especial lleugeresa a la inesperada llibertat que els acabes de conferir, quan, en virtut d'aquest únic determini, sents aplegada en tu mateix tota una forta capacitat de resolució [...], i quan recorres així els llargs carrers: llavors és quan t'has desprès totalment per aquest vespre de la teva família, que es gronxa en la inconsubstancialitat, mentre que un mateix, afermat, perfilat en trets negres i segurs, donant-se copets a la cama, es dreça en tota la seva veritable talla.

Tot això s'intensifica encara més si, en aquesta tardana hora del vespre, te'n vas a visitar un amic per veure com li va.

Font: Franz Kafka, Narracions completes (I)

diumenge, 25 de gener del 2009

una altra ciutat per a una altra vida (intervenció dos)




(cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)

un escenari on no es representa cap obra

" [...] aquesta ideologia de la banalitat presumptuosa repetida de ciutat en ciutat, quan sembla que ja l'única cosa que importa és convertir-ho tot en espectacle o en escenari caríssim on no es representa cap obra: no és una malaltia puntual, va pensar, no és un episodi accidental [...], és una desgràcia universal, una epidèmia, un desastre continu que ens porta a no se sap quina vida urbana, a quina estètica monòtona i plana, a quina arquitectura o a quin sentit de la ciutat mateixa: les ciutats han caigut, sembla que per designis implacables, en la xarxa maligna de la moda, on quasi tot és destinat a la desfilada efímera, als fullets per a turistes i a satisfer la vanitat estúpida dels seus propis veïns, ja no ciutadans, ja només habitants, ja ells mateixos turistes en la seua pròpia casa."

Font: Joan F. Mira, El professor d'història

dijous, 22 de gener del 2009

la ciutat sense qualitats


De sobte s'apoderà de mi un inefable sentiment del món [...]
[...] I ara a seguir passejant. És divinament bonic i bo, senzill i antiquíssim, anar a peu.

Robert Walser, El paseo

Caminar és no tenir lloc. És el procés indefinit d'estar absent i a la cerca d'un lloc propi.

M. de Certeau, L'invention du quotidien


(cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

dilluns, 19 de gener del 2009

agafeu el primer carrer

Les grans ciutats afavoreixen una mena de distracció que anomenem deriva. La deriva és una tècnica de desplaçament sense objectiu que es basa en la influència de l'escenari.

Totes les cases són boniques i l'arquitectura ha de ser apassionant. No podem imaginar unes empreses de construcció encara més restringides que les existents.

El nou urbanisme és inseparable dels trasbalsos econòmics i socials, que afortunadament són inevitables. Sembla raonable afirmar que les reivindicacions revolucionàries d'una època depenen de la idea que aquesta època es fa de la felicitat. Per tant, la revalorització del lleure no és cap broma.

Volem recordar que es tracta d'inventar jocs nous.

(Font: Guy Debord i Jaques Fillon. Potlatch núm. 14. 30 de desembre de 1954.)

diumenge, 18 de gener del 2009

ja hi som (però no del tot)







Doncs això. Hi som a mitges.

Ahir dissabte (17 de gener) vam començar a intervenir en els 5 plafons i encara ens hi estarem uns dies: estan tots començats però no n'hi ha cap d'acabat (si és que hi ha mai res que es pugui donar per acabat...).

Mentre anàvem fent el recorregut d'una plafó a l'altre, un simpàtic membre de l'organització ens va fer companyia a estones, ens va fer un munt de fotos, ens va convidar a dinar a la terrassa de casa seva i ens hi vam sentir com a casa: una digna fideuà en un lloc amb microclima primaverenc, tarongers, molts riures, pista de ball al final del rebedor, un clarinet i unes maraques: immillorable.

Dissabte que ve més.

dimarts, 13 de gener del 2009

si parlen els arbres és diferent (wenn die Bäume sprechen ist es etwas anderes)



I encara més: a Karlsruhe (Alemanya) els arbres parlen diferent!
(Mehr noch: In Karlsruhe (Deutschland) sprechen die Bäume anders!)

Danke, Brigitte!


ich mag das, wunderbar, wo ist die Post, was ist das, was kostet das, es ist kalt, es ist heiss, es ist warm, das ist sehr schön and auch die Kälte, ein Milchkaffe bitte, liebe, lieber, ich heisse..., wie heisst du?, wie geht's? was machst Du?, ich bin, du bist, er/sie ist, warum? weil... also...

dissabte, 10 de gener del 2009

el plànol ineluctable



tenim data: 17 de gener
hora: 8h
i lloc:
- Ixart, 1: façana de la botiga Bressol
- Méndez Núñez, 3: entre el Cafè Teatre i Decoració Interiorisme Vázquez
- Ramon i Cajal, 54 Bis: cantonada amb carrer Pere Martell
- Gasòmetre, 1: façana annexa a la Biblioteca Pública de Tarragona


O sigui que abans que arribem aneu de pressa a veure la proposta de Yonamine Miguel que hi ha ara en els plafons situats en aquests carrers, perquè val la pena.